Càries del biberó: què és i com prevenir-la al teu nadó És una malaltia infecciosa que ataca a les dents de llet de manera molt agressiva Es propaga amb gran rapidesa .
Per això els dentistes l’anomenem “càries rampant”, encara que és més coneguda com “càries del biberó”.
És una malaltia infecciosa que ataca de manera agressiva i ràpida a les dents de llet dels nens de curta edat.
En aquest article t’explicarem com identificar-la, què la provoca i, el més important, com prevenir-la.
Encara hi ha qui subestima la importància de les dents de llet i pensen que no és tan greu que la càries del biberó els ataqui ja que acabaran caient per donar pas a les definitives…
Pensar això és un error.
El nen no perd les incisives de llet fins als 5 o 6 anys, i els molars fins als 10 o 12 anys, pel que necessita tenir-les sanes per menjar o parlar correctament.
A més, les infeccions que pateixen aquestes dents de llet es transmeten a la dentició permanent, i inclús les primeres guien a les segones perquè erupcionin correctament.
Per tant, és fonamental prevenir la càries del biberó a les dents de llet per la bona salut bucodental present i futura del nen.
Com detectar-la El símptoma més evident de la càries del biberó és l’aparició de taques blanques a les dents, especialment a les superiors davanteres.
Aquestes taques acaben enfosquint-se fins a tornar-se groguenques o negrenques.
La causa més comú d’aquest tipus de càries és l’ exposició prolongada i freqüent de les dents del nen a begudes que contenen sucre.
De fet, la “càries del biberó” rep aquest nom perquè apareix, sobretot, en nens que acostumen a dormir amb el xumet impregnat de substàncies ensucrades (mel, melmelada, llet condensada, etc.) o prenent biberó amb llet o suc.
Quan això succeeix, els sucres s’acumulen amb facilitat a les dents, formant una placa bacteriana que troba durant la nit un ambient propici per atacar: menor flux de saliva i, per tant, un esmalt més desprotegit, i moltes hores per actuar i créixer ràpidament.
Tot i això, existeixen altres factors que fomenten l’aparició de la càries rampant: Una deficient higiene oral .
Al nadó se li han de netejar les genives des del seu naixement, com a mínim una vegada al dia, amb una gasa humida, i preferiblement després de cada ingesta.
Amb l’aparició de la primera dent de llet (aproximadament cap als 6 mesos), hem d’iniciar la higiene amb un raspall de dents ultrasuau i sense pasta dental, al matí i a la nit.
Consum freqüent de carbohidrats , especialment entre els àpats.
Colonització precoç de la càries .
En general, les bactèries de la càries les transmeten els propis pares a través de la saliva: quan es posen la cullera del nadó a la boca, quan xuclen el seu xumet per netejar-lo… Com més es retardi aquest contagi, millor.
Què fer per prevenir-la Afortunadament, la bona notícia és que la càries del biberó es pot prevenir controlant els factors de risc que hem mencionat.
És clau que, com a pares, ens conscienciem i sempre netegem la boca del nostre nadó després de cada ingesta, i tenir molta precaució en no adormir-lo amb el xumet o tetina del biberó impregnada en substàncies amb alt potencial cariogènic.
Per suposat, és molt recomanable que la primera visita del nadó al dentista es faci entre els 6 i 12 primers mesos de vida per identificar i controlar a temps possibles problemes.